Pensant en el títol de la nova entrada al blog, m'ha picat la curiositat saber si la paraula "iaia" està acceptada com a tal. Per sorpresa meva, el diccionaris.cat m'ha contestat amb un No s'han trobat resultats de la vostra cerca. "Bé" he pensat "potser és massa col·loquial! Prova-ho amb àvia". Per una nova sopresa, les 7 primeres entrades no fan referència a "àvia" sinó a "Avià", no ha sigut fins al Vegeu més resultats on finalment hi he trobat la paraula. Peculiar, no creieu?
Deixant la puntualització a part (i també en "punt i a part" :DDDD) el que anava a dir és que em sento mOLT iaia (d'aquí el títol del blog).
Ahir a la tarda vaig anar a prendre quelcom amb un parell d'amics cinèfils, tot fent temps per a l'inici de la peli. Vaig obrir la carta dels Tes. Els recordava amb un cert gust amarg, però no sé ben bé per què em vaig decantar per aquesta carta. N'hi havia per tots els gustos: digestiu, estimulants, eliminació de toxines,... Dins la qualificació "Te vermell" només n'hi havia d'un tipus, així que em vaig decidir per aquest. Va estar-se 5 minuts "infusionant" com bé diria l'Enric, "reposant" com bé diria la resta de la població. El seu sabor em va captivar, i minuts després vaig sentir-me plenament relaxada i "depurada". Em vaig sentir com una autèntica iaia, i el més greu és que em va agradar.. I ara em pregunto, quan sigui una iaia, em sentiré jove?? Ô_o
Avui, dins la cistella del supermercat, no hi ha faltat la caixeta de "Te vermell", el qual n'estic fent un petit tast en aquests moments =)
"Moraleja":
Posa un te vermell a la teva vida!
A dormir de gust!
